logo
             
 
documentació

Al·legacions

Aquí podeu trobar un llistat de les al.legacions presentades en oposició a diferents projectes. En el cas de que estigueu interessats en un de concret, podeu contactar amb nosaltres.

AL.LEGACIÓ AL PERMÍS D'INVESTIGACIÓ DE LA PEDRERA DE ST. MARTÍ DE CENTELLES I ST. QUIRZE SAFAJA (COPIAR EN UN WORD I IMPRIMIR)

Al senyor EDUARD VALL I ROSSELLÓ, Cap de Servei d’Investigació i Recursos Minerals.

En/Na_______________________________________________, amb domicili a ________________, carrer ___________________ núm. ___________, amb DNI _______________,



Exposo

Que en data 28 de març de 2011, la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya va anunciar l’exposició a informació pública de la sol•licitud d’un permís d’investigació minera (exp. núm. 10.274), per a recurs de la secció C) calcària, com a carbonat càlcic industrial, de 15 quadrícules mineres, anomenat “El Pedregar” núm. 10.274, del registre de drets miners de Catalunya, els terrenys del qual es troben situats als termes municipals de Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja, per difondre-ho i permetre als interessats, el seu examen i, en el seu cas, formulació d’al•legacions.

Que, segons es descriu a la normativa aplicable als permisos d’investigació minera, la finalitat dels estudis i treballs estan dirigits a definir i demostrar que un o més recursos de les seccions del projecte aprovat, són susceptibles d'aprofitament amb garanties, i conseqüentment, de la possible instal•lació d’un projecte d’explotació minera a cel obert dels recursos naturals a la zona designada.

Que en relació amb el permís d’investigació minera sol•licitat, considero oportú formular la següent:


Al•legació

Denegar el permís d’investigació minera sol•licitat, ja que constitueixen els treballs previs per a una possible instal•lació d’un projecte d’explotació minera a cel obert dels recursos naturals a la zona designada. Els treballs d’investigació minera i la instal•lació d’un projecte d’explotació minera significarien un impacte negatiu sobre els valors geològics, els valors paisatgístics, els valors biològics, la connectivitat ecològica, la seguretat de les persones que transitin per les carreteres d’accés i el patrimoni arquitectònic de la zona pels motius que s’exposen a continuació:

1. L’àrea inclosa dins la designació forma part, en un 72% de la seva superfície, de l’Espai d’Interès Natural Cingles de Bertí, inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, i de la Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA) i Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Gallifa-Cingles de Bertí. Si bé la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives preveu la restauració de les zones afectades, el fet que l’explotació minera que es podria derivar dels estudis i treballs d’investigació minera referents al permís sol•licitat sigui a cel obert, no es pot garantir en cap cas la restauració dels valors naturals pels quals la zona afectada es troba inclosa dins les figures de protecció ditades.

2. Dins la zona designada trobem representats diversos hàbitats naturals d’interès comunitari que recobreixen un 53,3% de la superfície. Aquests hàbitats són, en ordre d’extensió: pinedes mediterrànies, naturals o antigues, de pi blanc (Pinus halepensis) i de pi pinyer (Pinus pinea) (CODI 9540); alzinars de Quercus ilex (CODI 9340); costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola (CODI 8210); castanyedes (CODI 9260); i Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (CODI 92A0). A més, la zona designada es localitza en una àrea que constitueix el límit biogeogràfic entre les comunitats de la terra baixa mediterrània i les comunitats de la muntanya mitjana plujosa de tendència euro-siberiana d’elevat interès per la connectivitat ecològica que permet a les espècies que hi habiten.

3. La zona designada es troba geogràficament situada entre la Serralada Prelitoral i la Conca de l’Ebre, dins un conjunt de serres d’elevat valor geològic en les vessants de la tectònica, de la sedimentologia i de la geomorfologia. De manera específica, a la zona designada hi destaquen les formes geomorfològiques associades als cingles amb la formació de salts d’aigua, balmes i gorgs. La importància geològica de tot el sector queda palesa amb la designació de la geozona 350 Sant Miquel del Fai i encavalcaments de la vall del Tenes, i de la geozona 325 Cingles de Bertí, ambdues localitzades molt a prop de la zona designada i que formen part del mateix conjunt geològic.

4. La zona designada es troba entre la unitat del paisatge del Moianès i la unitat del paisatge de Cingles de Bertí, segons el mapa del paisatge de Catalunya elaborat per l’Observatori del Paisatge, com a resultat del desplegament de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Aquesta circumstància dota a la zona designada d’un alt interès paisatgístic que es veuria molt afectat per una explotació minera de les característiques definides pels treballs d’investigació minera sol•licitats.

5. A les zones properes a la zona designada trobem un conjunt d’elements arquitectònics catalogats en el mapa de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona. Entre altres, destaquen el Pou, la capella del Pou, la creu del Pou, el Tal•ló, l’església de Sant Miquel Sesperxes, l’església de Sant Martí de Centelles o el castell de Sant Martí de Centelles. Tots aquests elements es poden veure afectats per una explotació minera a causa dels moviments de terra o les partícules sòlides de pols que es puguin generar com a resultat de l’activitat minera.

6. La carretera C1413b d’accés a la zona designada, per on accedirien els vehicles a l’explotació minera és una carretera secundària sense voral. Es considera una carretera de baixa intensitat, freqüentada principalment per turismes, però també per autocars a causa de la proximitat d’una casa de colònies a la zona designada. L’augment de la freqüència de vehicles de gran tonatge que resultaria com a conseqüència de l’activitat minera suposaria un elevat risc per als vehicles que hi circularien a causa de les característiques de la carretera. En aquest sentit, es veurien especialment afectats els veïns i veïnes residents al nucli urbà de Les Comes i de les masies de l’entorn, així com els grups d’escolars que utilitzessin l’equipament de la casa de colònies.

7. La zona designada constitueix una àrea prioritària de cacera de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie inclosa a l’annex I de la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres. En aquest sector es detecta la presència de l’àliga durant tot l’any (dades de l’informe de l’Equip de Biologia de la Conservació de l’Àliga Perdiguera de la Universitat de Barcelona, abril de 2005), especialment a l’època d’emancipació de joves i a l’hivern, per la gran abundància d’espècies presa. Destaca la reproducció de la tórtora vulgar (Streptopelia turtur) i la xixella (Columba oenas), espècies presa per a l’àliga cuabarrada que es troben en regressió en el conjunt de Catalunya.

8. S’ha citat la reproducció a les cingleres incloses a la zona designada de rapinyaires com l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), espècies incloses a l’annex I de la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres.

9. S’ha citat a la zona designada la presència de gat salvatge (Felis sylvestris), rata-pinyada pipistrel•la (Pipistrellus pipistrellus), tòtil (Alytes obstetricans), reineta (Hyla meridionalis), gripau corredor (Bufo calamita) i tritó verd (Triturus marmoratus), espècies incloses a l’annex IV de la Directiva 92/43 relatiu a les espècies d’interès comunitari que requereixen una protecció estricte.

Per tot el que s’ha exposat,


Demano


Que es tingui per presentat aquest escrit d’al•legacions i que denegi el permís d’investigació minera sol•licitat.

Com cada any, l'Associació Ara o Mai, fem l'assemblea general. Si et ve de gust venir i dir-hi la teva, o entrar a la junta, o simplement saber que f...

:: més informació
Com cada any, cap a finals de gener, des de l'Ara o Mai proposem pujar fins a l'ermita de Santa Coloma per portar una branca del pi, de la Festa del Pi...

:: més informació
Com cada any, us proposem una caminada amb un plus, pujar fins a Santa Coloma Sasserra i oferir un tros del pi de la Festa del Pi. Tota la info al cart...

:: més informació
© Ara o Mai | Última actualització: 16/12/2018 | Design by: BitWorks | Facebook